Dir al nen/a que s’imagini que cada membre de la seva família viu en una casa petita, per exemple jo visc amb el meu pare i la meva mare doncs en el meu poble hi haurà tres cases, i per tant, la família acaba sent com un poblet amb tantes casetes com membres té la família. Ara bé, sempre sempre els camins són entre dues casetes, els camins mai són de tres, sempre són de dos. Per tant, els camins sempre uneixen només a dues casetes. Però, no tots els camins són iguals, hi ha camins que poden ser de terra, camins ben asfaltats, camins de pedres, de troncs, llisos, amb gespa, camins difícils o fàcils de passar. Un cop feta aquesta explicació els hi he dibuixat a cada nen/a les casetes dels seus familiars en un foli i llavors ells em feien els camins. El fet que hagi sigut jo que els hi hagi dibuixat les casetes i no ells, és perquè la primera vegada que ho vaig intentar amb alguns d’ells em dibuixaven les cases juntes i algunes molt grans i llavors no tenien espai per poder realitzar els camins.